dimecres, 14 de maig del 2008

Tot principi té un final...

Ara estic al tren, marxant ja de Kuopio, escrivint l'últim post d'aquest blog que vaig començar ara fa 9 mesos...
La veritat és que fer un Erasmus és una experiència sense dubte única, conèixer gent nova, un nou país, nova cultura i como no, tornar a la més pura adolescència! jajaja que tampoc està tan malament de tant en tant... ;) Eh! bueno, que també he aprofitat, he fotut el projecte final de carrera i d'altres assignatures, per acabar la carrera d'una vegada! Ingenierio Superior, si senyor, dona el pego no? jajaja

Ara que marxo faig memòria de tots els moments passats aquí, tot mirant algunes fotos i passejant pels llocs on he passat, nevant, plovent, amb sol, vent, dormit, fent tard a classe o simplement tot tajat jajaja i la veritat és que m'emporto un record preciós que difícilment oblidaré, des de les petites coses de convivència de cada dia com són els dinars o sopars gairebé diaris amb el Sergio, Juanito, Gemma, Laura, Fernando (FF) etc.. com les saunes amb salt al llac incorporat, els viatges que ens hem fotut que no han estat gens malament, conviure amb la neu i els -10º/-15º diaris durant 4 o 5 mesos, els moments a la universitat, entendre't amb els finesos, la natura que té aquest país, les farres, les tajes i les fineses.... en fin, que si ara em diguéssin de repetir-ho és que ni m'ho pensaria, ho tornaria a fer encara que no em donguéssin ni beca! jajajaja

Bueno va, que m'estic posant nyonyo i ja passo, jeje us deixo unes fotos que vaig fer de Kuopio l'altre dia, que feia sol i tornava a sortir el verd que recordava de quan vaig arribar al septembre... quins temps aquells...

En fin, als que em llegiu i encara esteu allà: disfruteu de tot, del país, de les farres, de les tajes i de les ties!! i als altres, ens veiem d'aquí res a Barna!!

Una abraçada!

3 comentaris:

Xavi. ha dit...

Doncs re-benvingut a Barna titu.

Felicitats per l'erasmus, ja t'ho vaig dir en només una setmaneta que hi vaig ser jo.... "me arrepiento de no haber ido de erasmus", i ho seguiré pensant sempre.

Gràcies per convidar-me.

Àlex ha dit...

Xavi! a això no cal dir gràcies hombre... ;)

una abraçada!

Anònim ha dit...

Niño!

Buaaaaa! No m'he posat a plorar llegint la última entrada del blog de miracle.....ja veus si ho tornaríem a repetir i aquest cop em quedava fins al final i...no em pensava les coses abans de fer-le, xq llavors ja no les fas,jejeje!

No saps la de cosas que m'han passat pel cap mentre llegia la teva"nostàlgia"....

Wenu guapo ens veiem x Barna!

Molts muaks

Laura